Anècdotes apart, La La Land va ser una de les grans
pel·lícules del 2016, i en ella podem reconèixer l’essència del Hollywood més
clàssic, un cinema que apel·la a les emocions i que busca la complicitat de
l’espectador. L’argument és senzill: la
Mia, (Emma Stone) és una aspirant a actriu que viu a Los Angeles per a acomplir
el seu somni i es guanya la vida com a cambrera mentre es presenta a innumerables
proves de càsting. Sebastian (Ryan Gosling) és un pianista que viu de les
actuacions que li van sortint i el seu somni és regentar el seu propi club de jazz.
Les seves vides es creuaran i també les seves aspiracions. És compatible l’amor
amb aconseguir els somnis? El director Danielle Chazelle escriu i dirigeix
aquesta comèdia musical romàntica on la ciutat de Los Angeles esdevé una
protagonista més des del començament de
la pel·lícula, des del monumental embús
inicial passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat com l’observatori
Griffith, el moll d’Hermosa Beach o els estudis cinematogràfics.
Recolzada en una magnífica banda
sonora, La, La, Land, no va guanyar
l’Oscar com a millor pel·lícula, però és
un dels millors musicals dels darrers anys i té tots els ingredients per passar
a la història i perdurar a les retines dels espectadors com una pel·lícula que
combina a la perfecció elements de
classicisme i referències cinematogràfiques amb elements del seu temps, que han
aconseguit connectar amb la generació
més actual.
Pots comprovar si està disponible als següents enllaços
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada