Avui celebrem la diada de Sant Jordi i volem compartir amb vosaltres al bloc de la biblioteca el text que ens ha fet arribar la Manolita Sanz, conductora de la tertúlia literària que es fa a la biblioteca un cop al mes, i en el que ens parla de la seva passió per la lectura.
Llegir, llegir, llegir… fins a morir!
M’agradaria que
només la mort em privés de llegir. Vull dir que creuo els dits per conservar la
lucidesa suficient per gaudir com ho faig ara, com ho he fet tota la vida, de
la lectura.
Quan llegeixin
aquestes línies, ja haurà passat Sant Jordi, però ara que les escric, encara ha
de venir. I no em puc sostreure a l’alegria que em desperta aquesta diada. La
vaig descobrir, en tot el seu esplendor, a la ciutat de Barcelona. Als anys 60,
calia venir-hi, per viure-la bé. Ara, veiem roses per tot arreu.
De llibres, val a dir que no tant, perquè la crisi ha tancat moltes llibreries. Tenim, però, les humils papereries, aquelles que tenen la bonoloto, fan fotocòpies, tenen diaris i uns quants llibres. Per Sant Jordi, posen les quatre barres per tot arreu, un poal amb roses i espigues, i ocupen la vorera amb l’orgull de qui exhibeix tresors que guarden, amb pols, a les prestatgeries, la resta de l’any. Ho dic perquè, més d’un cop, mentre comprava paper d’embolicar, he ataüllat una edició de butxaca d’un títol interessant i ¡nyac! l’he comprat, davant la sorpresa i content del paperaire, llibreter ocasional.
De llibres, val a dir que no tant, perquè la crisi ha tancat moltes llibreries. Tenim, però, les humils papereries, aquelles que tenen la bonoloto, fan fotocòpies, tenen diaris i uns quants llibres. Per Sant Jordi, posen les quatre barres per tot arreu, un poal amb roses i espigues, i ocupen la vorera amb l’orgull de qui exhibeix tresors que guarden, amb pols, a les prestatgeries, la resta de l’any. Ho dic perquè, més d’un cop, mentre comprava paper d’embolicar, he ataüllat una edició de butxaca d’un títol interessant i ¡nyac! l’he comprat, davant la sorpresa i content del paperaire, llibreter ocasional.
Tinc els gustos més eclèctics que puguin
imaginar. Sóc lectora voraç i trobo paràgrafs interessants en llibres
d’onsevulla mena. Esclar que tinc els meus gèneres favorits. Són els que no em
fallen. Els que em poden asserenar quan tinc un nus a l’alçada del plexe solar,
o consolar si tinc ganes de plorar o fer que entri al son sense adonar-me’n. Són receptes segures. N’hi ha, en canvi, que
exigeixen la meva concentració total. Aquests, no són compatibles amb cap
preocupació i no els he de llegir si he posat l’olla al foc, ni que sigui amb
cigrons que és menja de llarga cuita. També, hi ha els llibres que llegeixo a
l’autobús. Quan venia a treballar al barri de Sant Cosme, al Prat, em vaig
acostumar a llegir viatjant de cara, d’esquena i fins i tot de peu. A més, com
anava sempre al final de la línia, en tots dos sentits, era fantàstic: no em
podía passar de parada!
Potser, els
semblarà que no dic res sobre el llibre electrònic. A finals de l’any passat,
els contertulians d’un club de lectura del Baix Llobregat em van regalar un
ebook. M’encanta i ho simultanejo amb
els llibres de paper.
No puc acabar sense
esmentar els llibres cartoneros, fets amb tapes de cartró reciclat, cadascuna
de les quals és única, en edició limitada, llibres-objecte humils, tan bonics
en la seva senzillesa, a l’abast de tothom.
Llegir, llegir,
llegir… fins a morir!
Manolita Sanz
Publicat a Delta, El Prat de Llobregat. Abril 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada