Ahir ens deixava el poeta Joan Margarit als 82 anys. Premi Cervantes l'any 2019 i autor de poemaris tan llegits com "Joana"(2002) que ell mateix recomanava a qui volia iniciar-se en la seva poesia o "Casa de Misericòrdia" (2008), Premi Nacional de Poesia.
“La poesia i la música”, deia Margarit, “són les principals eines de consol de les quals l'ésser humà disposa en la seva solitud, aquesta solitud a la qual està sempre abocat, encara que compti amb els seus éssers estimats més propers, el primer cinturó dels afectes”.
Avui com a homenatge compartim dos dels seus poemes. A la biblioteca trobareu aquests dies una exposició amb els seus poemaris. Us els podeu emportar i gaudir de la seva poesia. També podeu trobar a llibres d'en Joan Margarit a l'eBiblio.
IDENTITAT
Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s’acosta
la meva veritat, duríssima i senzilla.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andanes, em passaven a frec.
LA ESPERA
Te están echando en
falta tantas cosas.
Así llenan los días
instantes hechos de
esperar tus manos,
de echar de menos
tus pequeñas manos,
que cogieron las
mías tantas veces.
Hemos de
acostumbramos a tu ausencia.
Ya ha pasado un
verano sin tus ojos
y el mar también
habrá de acostumbrarse.
Tu calle, aún
durante mucho tiempo,
esperará, delante
de tu puerta,
con paciencia, tus
pasos.
No se cansará nunca
de esperar:
nadie sabe esperar
como una calle.
Y a mí me colma
esta voluntad
de que me toques y
de que me mires,
de que me digas qué
hago con mi vida,
mientras los días
van, con lluvia o cielo azul,
organizando ya la
soledad.
En el web joanmargarit.com trobareu una selecció de poemes per llegir i per escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada